#: locale=es
## Tour
### Description
tour.description = Ruta Virtual Interactiva del terme de Pedreguer
### Título
tour.name = Ruta Virtual Pedreguer
## Skin
### Botón
Button_8133F174_9D4E_79A0_41BF_7DABA9A83CEC.label = NIT
Button_8152A4B4_AFD8_236C_41E1_26ED20D8285F.label = DRON
Button_8152B4B2_AFD8_2364_41DB_ABAFE52EA2AD.label = NIT
Button_8152F4B5_AFD8_236C_41C7_C605B360B6A3.label = DIA / NIT
Button_8158C4AD_AFD8_237C_41D6_5929444BB4C7.label = INFO
Button_815FA4B0_AFD8_2364_41D2_1BE39E6B990E.label = DIA
Button_8182B2E4_AFD8_E4EC_41CC_AE021605A8C2.label = DRON
Button_8182E2E3_AFD8_E4E5_41CB_51B44D11AF44.label = NIT
Button_818362E6_AFD8_E4EF_41CA_28FC6E80362A.label = DIA / NIT
Button_818552DF_AFD8_E4DD_41E0_6E6C62561CFD.label = INFO
Button_8185B2E1_AFD8_E4E5_41E5_5BA612272D9A.label = DIA
Button_84758F5C_9D7F_A9E7_41E2_CFF1791AFA1E.label = INFO
Button_86FE417A_9D4A_B9A3_41CA_6AC755882ED2.label = DRON
Button_878B8B83_9D79_A961_4188_D0A1280DB1F0.label = DIA
Button_87F564B2_9D4B_B8A3_41DA_F96BCB34541A.label = DIA / NIT
Button_8C70953A_ACF8_2D67_41E3_8B3B10722AAA.label = INFO
Button_8C9FB7DA_ACF8_2D27_41D6_4D2176C5040C.label = DRON
Button_8CE258DB_ACC8_2324_41DB_7523B2384A00.label = DIA
Button_8D47FD69_ACC8_5DE5_41A2_BD4B1426C7D6.label = NIT
Button_8FB74F3A_ACC8_5D67_41DB_F2CD80B6427B.label = DIA / NIT
Button_9E128386_AFD8_252F_41E0_0FB1A59EBA73.label = INFO
Button_9E12F388_AFD8_2523_41D1_F51C12CF44B9.label = DIA
Button_9E13938B_AFD8_2525_41CC_2B969F95B5A5.label = DRON
Button_9E24214A_AFDF_E524_41C9_8BBBB162E9BD.label = INFO
Button_9E3AE151_AFDF_E524_41CF_8ACC38604C07.label = DIA / NIT
Button_9E3B5150_AFDF_E524_41CE_6213293732B9.label = DRON
Button_9E3B614E_AFDF_E53C_41BC_C20218D7AEE6.label = NIT
Button_9E3BF14C_AFDF_E53C_41E0_40D81662F47B.label = DIA
Button_9EC047D5_AFD8_2D2D_41E0_41A27CE277CD.label = DIA / NIT
Button_9EC717C3_AFD8_2D25_41C1_8917116B32E0.label = INFO
Button_9EC757CB_AFD8_2D25_41D3_7AAFE9647CE3.label = DIA
Button_9EC7A7CC_AFD8_2D23_41A0_C6E9CD0D3502.label = NIT
Button_9EC7E7CE_AFD8_2D3F_41D6_41BC1F58E0B8.label = DRON
Button_B6960879_AC48_23E4_41E5_6D620B6FCB7A.label = OBRIR PANORAMES
Button_B697A87A_AC48_23E4_41B1_1B46A84585D9.label = TANCAR PANORAMES
Button_C1B2709A_DD0D_0759_41B1_B1F3BFCDDAB5.label = NIT
Button_C1B2709D_DD0D_0758_41DF_158F79EFF970.label = DRON
Button_C1B3F094_DD0D_0728_41D6_3D8B8F36F36D.label = DIA / NIT
Button_C1B79083_DD0D_0728_41E0_25C7283BFFE9.label = INFO
Button_C1B7D086_DD0D_0728_41E7_7C2E5F2765B4.label = DIA
Button_CB681360_D62F_B29B_41C3_9FBFB0070213.label = OBRIR PANORAMES
Button_CB68735F_D62F_B2A6_41B5_EF38A2B86254.label = TANCAR PANORAMES
Button_F01059D6_E687_25F5_41D6_A0D9660AFAE5.label = DIA
Button_F01119D4_E687_25F5_41DE_BD1CA7788AD6.label = INFO
Button_F01DC9D8_E687_25FD_41DC_8D2043A39371.label = DRON
Button_F01E99D8_E687_25FD_41D2_8050EADE6B12.label = NIT
Button_F01FB9D8_E687_25FD_41EA_004AF779F23E.label = DIA / NIT
Button_F288AB09_E68A_E65F_41E5_97FDE611E414.label = INFO
Button_F28A0B11_E68A_E64F_41E2_3AEDBCB482F6.label = DRON
Button_F28A4B10_E68A_E64D_41DB_927FC0062D46.label = NIT
Button_F28ABB0E_E68A_E655_41AB_700A19EC49A5.label = DIA / NIT
Button_F28BDB0B_E68A_E653_41C1_0EBB9B93BD50.label = DIA
Button_F3A2A9AE_E699_E255_41B6_0E3C8F3BC4DB.label = INFO
Button_F3A329AE_E699_E255_41EA_F914707F2C3F.label = DIA
Button_F3AC59AE_E699_E255_41DF_F99783443FC2.label = DIA / NIT
Button_F3AC89AE_E699_E255_41D2_8082B3F6F68F.label = DRON
Button_F3ACB9AE_E699_E255_41D9_5955385ECB9C.label = NIT
Button_FEB027C1_E68B_6DCF_41DD_3AFD4FBEEE2D.label = NIT
Button_FEB307C2_E68B_6DCD_41E8_41D5F39C0856.label = DRON
Button_FEBD87B2_E68B_6E4D_41C4_74716BA371E5.label = INFO
Button_FEBE97BB_E68B_6DBC_41BF_6E06D2E8FA89.label = DIA / NIT
Button_FEBF17B4_E68B_6DB1_41DE_870E320A9B7D.label = DIA
### Texto Multilinea
HTMLText_83A9B828_AC4B_E363_41E0_2464DDDDEB15.html = El Micalet es localitza en un dels dos pics de la Sella, més concretament en el de ponent, a 244 metres d’altitud. El topònim prové d’una capelleta dedicada a sant Miquel situada en el cim del penyal. En l’interior, sobre una placa de pedra, es representa en baix relleu l’arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels, que, amb armadura, escut i una llança, està derrotant el dimoni. L’autoria de la imatge correspon a Miguel Bañó (1894-1983), escultor nascut a Cabdet (Albacete) però casat i domiciliat a Pedreguer en els anys 1930.
La capelleta és similar a les que veiem al calvari però més baixeta i rudimentària. No se sap amb certesa la data de construcció, però notícies orals apunten cap a l’any 1942 quan sembla que una monja va prendre la iniciativa. La proposta es va aprovar, es va edificar i es va celebrar la benedicció de la capella amb una festa que la gent major encara recorda. Amb la col·locació de la imatge religiosa en un lloc elevat i de cara a Pedreguer es buscava la protecció celestial de la població i de la rodalia.
Des del cim es pot divisar tot el terme municipal, els pobles veïns i la costa. Excepte el mirador del Pla de l’Era, des d’aquest lloc es veuen la resta de punts de la ruta virtual.
La Creueta de la Llagosta
La Creueta de la Llagosta
El Micalet es localitza en un dels dos pics de la Sella, més concretament en el de ponent, a 244 metres d’altitud. El topònim prové d’una capelleta dedicada a sant Miquel situada en el cim del penyal. En l’interior, sobre una placa de pedra, es representa en baix relleu l’arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels, que, amb armadura, escut i una llança, està derrotant el dimoni. L’autoria de la imatge correspon a Miguel Bañó (1894-1983), escultor nascut a Cabdet (Albacete) però casat i domiciliat a Pedreguer en els anys 1930.
La capelleta és similar a les que veiem al calvari però més baixeta i rudimentària. No se sap amb certesa la data de construcció, però notícies orals apunten cap a l’any 1942 quan sembla que una monja va prendre la iniciativa. La proposta es va aprovar, es va edificar i es va celebrar la benedicció de la capella amb una festa que la gent major encara recorda. Amb la col·locació de la imatge religiosa en un lloc elevat i de cara a Pedreguer es buscava la protecció celestial de la població i de la rodalia.
Des del cim es pot divisar tot el terme municipal, els pobles veïns i la costa. Excepte el mirador del Pla de l’Era, des d’aquest lloc es veuen la resta de punts de la ruta virtual.
Veure ubicació en Google Maps clicant ací
El Mirador del Pla de L'Era
El Mirador del Pla de L'Era
El Mirador de Mirabarques
El Mirador de Mirabarques
Els Molinets se situen en el cim del tossal del mateix nom, a 113 metres d’altitud. Es troben enmig de la vall que forma la Sella i la muntanya de Pedreguer, en un lloc molt ventós. Ara són dues torres però fa temps foren molins fariners amb les veles al vent. La farina constituïa una part importantíssima de l’alimentació humana i la mòlta del gra dels cereals era necessària per a obtenir-la.
Els molins de Pedreguer tenen característiques constructives molt similars però diferent grandària. Els dos són contemporanis i podem donar com a bona la data de 1850 que figura en la llinda de la porta del més menut.
Els dos edificis són de planta circular, cilíndrics, més alts que amples. S’emmarquen dins del tipus de molí mediterrani. S’alcen damunt un basament que anivella el terreny de la muntanya. El mur exterior es realitza amb pedra de paredat travada amb morter de calç i arriba a tenir una grossària de més de metre i mig. L’interior es dividia en tres plantes i destaca la robusta volta de quart d’esfera feta amb carreus de pedra tosca que servia per aguantar el pis superior on s’ubicaven la maquinària i les moles de pedra. Els dos molins es van rehabilitar l’any 2016 i ara es poden visitar per dins.
El mirador s’ubica dalt d’un penyal a 270 metres d’altitud, en la part alta de la Urbanització Muntanya de Pedreguer. Es troba al final del carrer de l’Orenga i es pot arribar amb cotxe. La penya presenta impressionants espadats que cauen al barranc de les Fonts. Aquestes defenses naturals han fet que haja estat habitada des de la prehistòria. A més, es tracta d’un punt estratègic des d’on es veu gran part del terme i paisatges tan bonics com el Montgó o la costa, especialment la de Xàbia, d’ahí li ve el nom de Mirabarques. En dies clars es divisen les illes Pitiüses.
El mirador és una obra d’arquitectura que consisteix en una base redona de pedra i formigó d’uns vint metres de diàmetre que s’adapta al terreny rocós de la muntanya. Damunt d’aquesta hi ha una plataforma semicircular de fusta i acer que es desplaça i forma una superfície volada en la zona sud del mirador. Té una pèrgola amb una coberta metàl·lica, on també es juga amb el cercle i el semicercle, que està sostinguda per pilars del mateix material. Presenta una llarga rampa de fusta que permet un còmode accés als espais anteriorment descrits. L’autora és l’arquitecta Lourdes Garcia (Sogo Arquitectos). El projecte és de 1995 però es va construir en el 1998, sent el promotor Aitel Movil S.A.
El Mirador de Mirabarques
El mirador del Pla de l’Era se situa en la partida Pouets de Pedreguer, a uns 318 metres d’altitud. Està vora el camí del Barranc de les Fonts i el sender PR CV-53. Es pot accedir amb cotxe però es recomana un passeig a peu o amb bicicleta.
S’ubica en la zona sud del terme de Pedreguer, la més muntanyosa, des d’on es veuen la vall del Gorgos, les serres d’Oltà, Bèrnia o Ferrer, el castell d’Aixa i la mar, situada a banda i banda del Montgó. En dies clars es divisen Eivissa i Formentera.
El topònim ve marcat per l’existència d’una era de batre cereals al costat del mirador. L’era aprofitava els vents suaus i constants per a realitzar les tasques de ventar o separar el gra de la palla una vegada acabada la batuda. També s’emprava per a esventar els cigrons o les llenties. Antigament la zona dels Pouets estava molt habitada i en plena producció agrícola i ramadera. Hi havia nombroses cases de camp i altres construccions, com ara, corrals, pous per abastir-se d’aigua – d’ahí li ve el nom a la partida-, riuraus i fornets d’escaldar relacionats amb la producció de pansa o teuleres.
En el mirador podem trobar bancs i taules de pedra, un lloc per a descansar d’un agradable recorregut excursionista i gaudir dels magnífics paisatges dels voltants.
La Solana és una muntanya que ocupa la dreta de la carretera de Pedreguer a la Llosa. Actualment acull una urbanització que té el mateix nom. Per a pujar fins dalt del tossal, al cor de la urbanització, cal agafar els carrers del Riu Túria, del Riu d’Alcoi i del Riu Millars, al final d’aquest es pot deixar el cotxe i caminar escassos metres fins el cim, al costat d’un dipòsit d’aigua, a 207 metres d’altitud.
Des d’aquest lloc hi ha unes vistes magnífiques cap el nord, amb les partides del Campell, la Torre de Benimarmut, Barranquet o Rosers que s’estenen als peus del tossal. A continuació, més cap a llevant, hi trobem el nucli urbà de Pedreguer. A migdia podem veure la Muntanya Gran amb el tossal Gros, l’Ocaive amb el castellet i la vall de la Llosa amb el barranc Bo que la travessa. A ponent, en la mateixa muntanya de la Solana està la plana dels Reis i el tossalet del Corral dels Piera.
Aquest mirador de la ruta virtual permet observar els paisatges del pla i de la muntanya de la zona oest del terme de Pedreguer i enllaça amb els punts dels Molinets, el Micalet de la Sella o la Creueta de la Llagosta.
La Creueta de la Llagosta encapçala el tossal de la Muntanya Gran que domina sobre el poble de Pedreguer. Es tracta d’una fita paisatgística amb la creu en la part superior, la muntanya, l’ermita de Sant Blai amb el calvari i als peus la població.
La creu se situa a 224 metres d’altitud i des d’ella es veu tot Pedreguer, la vall que es forma entre aquest i la Sella, així com els territoris veïns amb el Montgó a llevant i Segària a ponent. Per accedir a la creu cal agafar una variant del sender PR CV-53 que arranca des de l’ermita.
El topònim “de la Llagosta” ens fa referència a les plagues d’aquest insecte que han sigut recurrents al llarg de la història. En els segles XVII i XVIII era habitual fer misses, processons, rogatives o recórrer a les imatges dels sants patrons davant l’amenaça d’aquestes calamitats. També es feien conjurs contra la llagosta, que a vegades consistien en plantar creus de fusta o fer benediccions dels camps des de llocs elevats. Es molt possible que l’alçament de la nostra creu responga a aquestes pràctiques. En l’estiu de 1756 va començar una plaga de llagosta molt forta que va envair i arrasar la comarca, els efectes de la qual van durar fins 1758.
La Creueta de la Llagosta
Per a una millor experiència, poseu el dispositiu en posició vertical.
Clica en l'aspa per continuar.
Toqueu i arrossegueu en la pantalla per a veure al voltant.
Fes el gest de pessigar per a fer zoom.
Els Molinets se situen en el cim del tossal del mateix nom, a 113 metres d’altitud. Es troben enmig de la vall que forma la Sella i la muntanya de Pedreguer, en un lloc molt ventós. Ara són dues torres però fa temps foren molins fariners amb les veles al vent. La farina constituïa una part importantíssima de l’alimentació humana i la mòlta del gra dels cereals era necessària per a obtenir-la.
Els molins de Pedreguer tenen característiques constructives molt similars però diferent grandària. Els dos són contemporanis i podem donar com a bona la data de 1850 que figura en la llinda de la porta del més menut.
Els dos edificis són de planta circular, cilíndrics, més alts que amples. S’emmarquen dins del tipus de molí mediterrani. S’alcen damunt un basament que anivella el terreny de la muntanya. El mur exterior es realitza amb pedra de paredat travada amb morter de calç i arriba a tenir una grossària de més de metre i mig. L’interior es dividia en tres plantes i destaca la robusta volta de quart d’esfera feta amb carreus de pedra tosca que servia per aguantar el pis superior on s’ubicaven la maquinària i les moles de pedra. Els dos molins es van rehabilitar l’any 2016 i ara es poden visitar per dins.
Veure ubicació en Google Maps clicant ací La Creueta de la Llagosta encapçala el tossal de la Muntanya Gran que domina sobre el poble de Pedreguer. Es tracta d’una fita paisatgística amb la creu en la part superior, la muntanya, l’ermita de Sant Blai amb el calvari i als peus la població.
La creu se situa a 224 metres d’altitud i des d’ella es veu tot Pedreguer, la vall que es forma entre aquest i la Sella, així com els territoris veïns amb el Montgó a llevant i Segària a ponent. Per accedir a la creu cal agafar una variant del sender PR CV-53 que arranca des de l’ermita.
El topònim “de la Llagosta” ens fa referència a les plagues d’aquest insecte que han sigut recurrents al llarg de la història. En els segles XVII i XVIII era habitual fer misses, processons, rogatives o recórrer a les imatges dels sants patrons davant l’amenaça d’aquestes calamitats. També es feien conjurs contra la llagosta, que a vegades consistien en plantar creus de fusta o fer benediccions dels camps des de llocs elevats. Es molt possible que l’alçament de la nostra creu responga a aquestes pràctiques. En l’estiu de 1756 va començar una plaga de llagosta molt forta que va envair i arrasar la comarca, els efectes de la qual van durar fins 1758.
Veure ubicació en Google Maps clicant ací La Creueta de la Llagosta
El Mirador de Mirabarques
El mirador s’ubica dalt d’un penyal a 270 metres d’altitud, en la part alta de la Urbanització Muntanya de Pedreguer. Es troba al final del carrer de l’Orenga i es pot arribar amb cotxe. La penya presenta impressionants espadats que cauen al barranc de les Fonts. Aquestes defenses naturals han fet que haja estat habitada des de la prehistòria. A més, es tracta d’un punt estratègic des d’on es veu gran part del terme i paisatges tan bonics com el Montgó o la costa, especialment la de Xàbia, d’ahí li ve el nom de Mirabarques. En dies clars es divisen les illes Pitiüses.
El mirador és una obra d’arquitectura que consisteix en una base redona de pedra i formigó d’uns vint metres de diàmetre que s’adapta al terreny rocós de la muntanya. Damunt d’aquesta hi ha una plataforma semicircular de fusta i acer que es desplaça i forma una superfície volada en la zona sud del mirador. Té una pèrgola amb una coberta metàl·lica, on també es juga amb el cercle i el semicercle, que està sostinguda per pilars del mateix material. Presenta una llarga rampa de fusta que permet un còmode accés als espais anteriorment descrits. L’autora és l’arquitecta Lourdes Garcia (Sogo Arquitectos). El projecte és de 1995 però es va construir en el 1998, sent el promotor Aitel Movil S.A.
Veure ubicació en Google Maps clicant ací
La ruta Virtual de Pedreguer va ser realitzada el novembre del 2020 dins de la programació de les XIX Jornades d'Ecoturisme de Pedreguer, i ha estat finançada per l'Ajuntament de Pedreguer.
La ruta Virtual de Pedreguer va ser realitzada el novembre del 2020 dins de la programació de les XIX Jornades d'Ecoturisme de Pedreguer, i ha estat finançada per l'Ajuntament de Pedreguer.
El Mirador del Pla de L'Era
El mirador del Pla de l’Era se situa en la partida Pouets de Pedreguer, a uns 318 metres d’altitud. Està vora el camí del Barranc de les Fonts i el sender PR CV-53. Es pot accedir amb cotxe però es recomana un passeig a peu o amb bicicleta.
S’ubica en la zona sud del terme de Pedreguer, la més muntanyosa, des d’on es veuen la vall del Gorgos, les serres d’Oltà, Bèrnia o Ferrer, el castell d’Aixa i la mar, situada a banda i banda del Montgó. En dies clars es divisen Eivissa i Formentera.
El topònim ve marcat per l’existència d’una era de batre cereals al costat del mirador. L’era aprofitava els vents suaus i constants per a realitzar les tasques de ventar o separar el gra de la palla una vegada acabada la batuda. També s’emprava per a esventar els cigrons o les llenties. Antigament la zona dels Pouets estava molt habitada i en plena producció agrícola i ramadera. Hi havia nombroses cases de camp i altres construccions, com ara, corrals, pous per abastir-se d’aigua – d’ahí li ve el nom a la partida-, riuraus i fornets d’escaldar relacionats amb la producció de pansa o teuleres.
En el mirador podem trobar bancs i taules de pedra, un lloc per a descansar d’un agradable recorregut excursionista i gaudir dels magnífics paisatges dels voltants.
Veure ubicació en Google Maps clicant ací La Solana és una muntanya que ocupa la dreta de la carretera de Pedreguer a la Llosa. Actualment acull una urbanització que té el mateix nom. Per a pujar fins dalt del tossal, al cor de la urbanització, cal agafar els carrers del Riu Túria, del Riu d’Alcoi i del Riu Millars, al final d’aquest es pot deixar el cotxe i caminar escassos metres fins el cim, al costat d’un dipòsit d’aigua, a 207 metres d’altitud.
Des d’aquest lloc hi ha unes vistes magnífiques cap el nord, amb les partides del Campell, la Torre de Benimarmut, Barranquet o Rosers que s’estenen als peus del tossal. A continuació, més cap a llevant, hi trobem el nucli urbà de Pedreguer. A migdia podem veure la Muntanya Gran amb el tossal Gros, l’Ocaive amb el castellet i la vall de la Llosa amb el barranc Bo que la travessa. A ponent, en la mateixa muntanya de la Solana està la plana dels Reis i el tossalet del Corral dels Piera.
Aquest mirador de la ruta virtual permet observar els paisatges del pla i de la muntanya de la zona oest del terme de Pedreguer i enllaça amb els punts dels Molinets, el Micalet de la Sella o la Creueta de la Llagosta.
Veure ubicació en Google Maps clicant ací