#: locale=es
## Hotspot
### Texto
QuadHotspotPanoramaOverlayTextImage_DBE51B1F_C120_A928_41B2_CBA09AC5A102.text = AUTOR: \
CARMELO VICENT (1940)
QuadHotspotPanoramaOverlayTextImage_2D280D77_0ABD_4A21_41A7_0CCEF2CF2C15.text = CAPELLA DE \
SANT ANTONI \
DE PÀDUA
QuadHotspotPanoramaOverlayTextImage_130D31BD_0B73_DA21_41A0_88C83F8077EC.text = CAPILLA \
DE \
SANTA \
ANA
QuadHotspotPanoramaOverlayTextImage_13554FDC_0B73_C667_4192_5A89772C1C03.text = CAPILLA \
DE \
SANTA \
ANA
QuadHotspotPanoramaOverlayTextImage_1CDAE779_0B57_4621_418D_B49A5A4113BF.text = CAPILLA \
DE \
SANTA \
ANA
QuadHotspotPanoramaOverlayTextImage_1CF1C372_0B4D_5E22_4194_8915301B694E.text = CAPILLA DE SANTA ANA
QuadHotspotPanoramaOverlayTextImage_D9EC6DF5_C120_E8F8_41D5_2FAD8F37D717.text = COR DE JESÚS
QuadHotspotPanoramaOverlayTextImage_D414DF03_CF8A_B9AF_41D4_C6F4BA887976.text = PILA BAPTISMAL
QuadHotspotPanoramaOverlayTextImage_A9CFD125_BF20_D91B_41DE_77BF55ADD239.text = SANT ANTONI, \
ABAD
QuadHotspotPanoramaOverlayTextImage_D97AC6E1_C120_7B1B_41E6_101A919C7FF1.text = SANT FRANCESC \
D'ASSIS
## Media
### Audio
audiores_01E9F9BA_1520_5526_415E_8B982DDEF681.mp3Url = media/audio_0109BD07_1520_32EE_41B3_875BC7DB7AB5_es.mp3
audiores_262A36A9_1716_99F3_4190_20572B594D84.mp3Url = media/audio_2727E246_172E_98B0_41B5_6FEDEFAB1EB6_es.mp3
audiores_267E1CAD_1716_E9F3_41AC_70AA64A8ECBF.mp3Url = media/audio_276947ED_176D_A773_41AE_CC813C153007_es.mp3
audiores_D6FF77E5_CE86_8868_41D1_B8EACBA91214.mp3Url = media/audio_D6C93947_CE8A_99A8_41E6_C0A59C382D13_es.mp3
### Floorplan
### Imágen
imlevel_1346E5A0_0DC9_C0DC_41A0_50239D1894D4.url = media/map_19642B4A_14F2_A1C1_41A5_1E527DBBA3ED_es_0.png
imlevel_1346C5A0_0DC9_C0DC_419C_D865F76E567C.url = media/map_19642B4A_14F2_A1C1_41A5_1E527DBBA3ED_es_1.png
imlevel_134625A0_0DC9_C0DC_41A4_0A8FDFDC5E38.url = media/map_19642B4A_14F2_A1C1_41A5_1E527DBBA3ED_es_2.png
imlevel_134615A0_0DC9_C0DC_41A2_4904C4F30555.url = media/map_19642B4A_14F2_A1C1_41A5_1E527DBBA3ED_es_3.png
imlevel_10355555_0DD9_4067_419F_1DA853C3D9A0.url = media/panorama_00D1F1E0_0AB3_5A5E_4181_D024B0C18444_HS_11jfq1tc_es.png
imlevel_1033E4FF_0DD9_4023_419A_F1D90782636A.url = media/panorama_00D1F1E0_0AB3_5A5E_4181_D024B0C18444_HS_1hxcgye2_es.png
imlevel_1053940F_0DD9_47E3_41AB_1393D8D88B50.url = media/panorama_00D1F1E0_0AB3_5A5E_4181_D024B0C18444_HS_t9yj214p_es.png
imlevel_108123AC_0DD9_4025_4185_2A2655FC4323.url = media/panorama_00D1F1E0_0AB3_5A5E_4181_D024B0C18444_HS_thsq2eg5_es.png
imlevel_165A56B0_0DD9_403D_41A8_F8203BC00B77.url = media/panorama_00D22725_0AB3_4621_4193_3BD695DC2C59_HS_mw0dpxwh_es.png
imlevel_1021D32E_0DD9_C025_419A_6416DB157424.url = media/panorama_00DE2BDA_0ABD_4E63_419B_78A99E336418_HS_umizelgb_es.png
imlevel_102D5E2E_0DD9_4025_41A6_0B68325D3C34.url = media/panorama_00DEED2A_0ABD_4A23_4174_8BE002E29694_HS_mphyhql4_es.png
imlevel_10264A62_0DD9_405D_41A1_35B6E9B60DAE.url = media/panorama_00DEF49A_0ABD_7AE3_41A3_6B24B2AF3B15_HS_g9jwbgnv_es.png
imlevel_10268A4A_0DD9_C06D_41A5_A2A83FB41095.url = media/panorama_00DFD407_0ABD_59E1_4190_A0437B0D9EAD_HS_4a558xaf_es.png
imlevel_102206B2_0DD9_C03D_4181_BB7E4F09192A.url = media/panorama_00DFD407_0ABD_59E1_4190_A0437B0D9EAD_HS_9urz9vcf_es.png
### Subtítulos de Audio
### Título
album_86B3B089_AF7D_1DD9_41D9_BF41B455C55F_0.label = Altar 01 s. XVIII
album_86B3B089_AF7D_1DD9_41D9_BF41B455C55F_1.label = Altar 02 1973
album_339592A1_151D_B9F0_4199_7DABA15DC9FE_0.label = Foto Cupula 01 Lente Corregida Def
panorama_3375802C_1572_F8F0_41AE_C1856F244C66.label = Foto Cupula 01 Lente Corregida Def
panorama_0157186C_0AB4_CA27_4188_F8C40FF21AFD.label = Panorama Altar 01 02 PTGui
panorama_00DE61C6_0AB4_FA63_4182_25E0C4B6CA02.label = Panorama Altar 02 02 PTGui
panorama_00D2800A_0AB4_B9E3_41A3_CD6076302092.label = Panorama Altar 03 02 PTGui
panorama_067A3893_16AD_2E69_41AF_F095510A8CC8.label = Panorama Azul
panorama_00D22725_0AB3_4621_4193_3BD695DC2C59.label = Panorama Bautismo 02 PTGui
panorama_1AD37608_16A5_2267_419A_E2CDF8870E53.label = Panorama Campanario 02 PTGui
panorama_296AAFD3_0B73_C661_419F_8AE9A11538E2.label = Panorama Capilla 01 02 PTGui
panorama_00D2DD60_0AB3_4A5F_41A1_662B07F889E6.label = Panorama Capilla 02 02 PTGui
panorama_00D24F3C_0AB3_C626_4191_3124097655EC.label = Panorama Capilla 03 02 PTGui
panorama_00D1B817_0AB3_C9E1_41A3_161505780536.label = Panorama Capilla 04 02 PTGui
panorama_00D1F1E0_0AB3_5A5E_4181_D024B0C18444.label = Panorama Centro 01 02 PTGui
panorama_00D1FA3D_0AB3_4E21_41A2_9F2AF40D0E17.label = Panorama Centro 02 02 PTGui
panorama_00DE4258_0ABC_BE6E_4192_F2C4298C5DFE.label = Panorama Centro 03 02 PTGui
panorama_00DE2A6C_0ABC_CE27_41A4_00ADCB7806A4.label = Panorama Centro 04 02 PTGui
panorama_00DE42AC_0ABC_DE27_416A_87D18546BB31.label = Panorama Centro 05 02 PTgui
panorama_00DE1B8E_0ABD_4EE3_41A3_26181DF510F9.label = Panorama Centro 06 02 PTGui
panorama_00DEF49A_0ABD_7AE3_41A3_6B24B2AF3B15.label = Panorama Derecha 01 02 PTGui
panorama_00DEED2A_0ABD_4A23_4174_8BE002E29694.label = Panorama Derecha 02 02 PTGui
panorama_00DE54DA_0ABD_DA63_4177_E4F8B36C1968.label = Panorama Derecha 03 02 PTGui
panorama_00DE1C58_0ABD_CA6F_41A4_767FBBA0E1EC.label = Panorama Derecha 04 02 PTGui
panorama_AE8244C4_BA63_4ECD_41B3_20FFE3EE4743.label = Panorama Fachada 02 PTGui
panorama_00DE3453_0ABD_BA61_4180_9F29BCD10CFE.label = Panorama Izquierda 01 02 PTGui
panorama_00DE2BDA_0ABD_4E63_419B_78A99E336418.label = Panorama Izquierda 02 02 PTGui
panorama_00DFD407_0ABD_59E1_4190_A0437B0D9EAD.label = Panorama Izquierda 03 02 PTGui
panorama_00DFFC5D_0ABC_CA61_419C_430C814C22BB.label = Panorama Izquierda 04 02 PTGui
map_19642B4A_14F2_A1C1_41A5_1E527DBBA3ED.label = plano planta esglesia 01
album_86B3B089_AF7D_1DD9_41D9_BF41B455C55F.label = Álbum de Fotos Altar 01 s. XVIII
album_339592A1_151D_B9F0_4199_7DABA15DC9FE.label = Álbum de Fotos Foto Cupula 01 Lente Corregida Def
## Skin
### Botón
Button_3DABF85A_1517_A950_419A_93C32A655A28.label = EL CAMPANAR
Button_3DABF85A_1517_A950_419A_93C32A655A28_mobile.label = EL CAMPANAR
Button_842E4FDB_AE8B_037A_41BF_7FCC0E4E8008.label = EL COR
Button_0A64EAD2_1520_5766_41B2_2D51D4002CCB_mobile.label = EL COR
Button_844B49AC_AE8B_0FDE_41E0_287C4DAB44BC.label = EL VAS
Button_0A8574DC_1520_5362_41AA_63E6FE1A576C_mobile.label = EL VAS
Button_0A929BA0_1520_5522_41A0_8FD309625E43_mobile.label = ELS ESGRAFIATS
Button_869DC6E3_AE87_0549_41D2_787F70BA254D.label = ELS ESGRAFIATS
Button_3DC43186_1517_9BB0_41AB_53C0609225D6.label = INTERIOR DE L'ESGLÉSIA - L'EDIFICI BARROC
Button_871D38E4_AE8F_0D4F_41DD_CF16BEE2F6CD.label = L'ALTAR MAJOR
Button_0AB7C62A_1520_5F26_4184_774F43162028_mobile.label = L'ALTAR MAJOR
Button_3DC43186_1517_9BB0_41AB_53C0609225D6_mobile.label = L'EDIFICI BARROC
Button_872C43F2_AE8B_034B_4190_E22B13FC7FFD.label = L'ORGUE GRENZING
Button_0AF7A84B_1520_7366_41A2_11613523DBAE_mobile.label = L'ORGUE GRENZING
Button_85E8123C_AE8D_3D3F_41E3_48F039BEB90D.label = LA CAPELLA DE LA COMUNIÓ
Button_0AD43E86_1520_4FEE_4166_944B6254BD05_mobile.label = LA CAPELLA DE LA COMUNIÓ
Button_3DFA6A39_1517_68D0_4198_353381FD415D.label = LA CÚPULA
Button_3DFA6A39_1517_68D0_4198_353381FD415D_mobile.label = LA CÚPULA
Button_3CC06882_1533_A9B1_41AB_1E274A14217E.label = LA FAÇANA RENAIXENTISTA
Button_0A994719_1520_3EE2_419F_358409FCFFCD_mobile.label = LA FAÇANA RENAIXENTISTA
Button_8993DDA8_AE8B_07C6_41E2_175A04D39776.label = ORIGENS
Button_3CC06882_1533_A9B1_41AB_1E274A14217E_mobile.label = ORÍGENS
Button_30359C31_1515_68D3_41B4_27A0E5DCE0CD.label = Veure fotografia Cúpula a gran tamany
Button_30359C31_1515_68D3_41B4_27A0E5DCE0CD_mobile.label = Veure fotografia Cúpula a gran tamany.
Button_87D6F0B7_AEBD_1DC9_41CE_F64416BA49A1.label = Veure fotos Altar Major
Button_0FE8C2B7_15E0_572E_41A1_C82210E78AD3_mobile.label = Veure fotos altar major
### Imágen
Image_0D8CC606_156E_98B1_41B1_37E1DF6E4F69.url = skin/Image_0D8CC606_156E_98B1_41B1_37E1DF6E4F69_es.png
Image_2041C9F6_106C_49D4_4172_2A4EE0F44614.url = skin/Image_2041C9F6_106C_49D4_4172_2A4EE0F44614_es.png
Image_32B4EE57_151D_6950_41A4_C16C40DC70D5_mobile.url = skin/Image_32B4EE57_151D_6950_41A4_C16C40DC70D5_mobile_es.jpg
Image_3F23D3E5_0D7C_BE21_419A_6F129F39BB3E.url = skin/Image_3F23D3E5_0D7C_BE21_419A_6F129F39BB3E_es.png
Image_3F23D3E5_0D7C_BE21_419A_6F129F39BB3E_mobile.url = skin/Image_3F23D3E5_0D7C_BE21_419A_6F129F39BB3E_mobile_es.png
Image_5B9F2A0E_1064_4A34_419F_6923153CAE14.url = skin/Image_5B9F2A0E_1064_4A34_419F_6923153CAE14_es.png
Image_5B9F2A0E_1064_4A34_419F_6923153CAE14_mobile.url = skin/Image_5B9F2A0E_1064_4A34_419F_6923153CAE14_mobile_es.png
### Texto Multilínea
HTMLText_20821B6B_0DB4_CE21_4198_3B41308740B7.html = TOUR VIRTUAL ESGLÈSIA DE LA
SANTA CREU DE PEDREGUER
TOUR VIRTUAL
ESGLÈSIA DE LA SANTA CREU
DE PEDREGUER
INTERIOR DE L'ESGLÉSIA - L'EDIFICI BARROC
Altar major de l’església de la Santa Creu de Pedreguer construït l’any 1973, anterior a l’actual.
Fotografia de P. Costa, feta el 2001.
Altar major de l’església de la Santa Creu de Pedreguer, bastit al segle XVIII. Baix apareix el rector Salvador Ferrandis, poc abans de 1936.
Fotografia de Juan Comes, publicada al llibre de Festes de Pedreguer de 1988.
MIRA AL VOLTANT I CLICA EN ELS DIFERENTS ELEMENTS QUE TROBARÀS PER A DESCOBRIR E INTERACTUAR.
DISFRUTA!
Per a una millor experiència, posa el dispositiu en posició vertical.
Per a una millor experiència, posa el dispositiu en posició horizontal.
MIRA AL VOLTANT I POLSA EN ELS DIFERENTS ELEMENTS QUE TROBARÀS PER A DESCOBRIR E INTERACTUAR.
DISFRUTA!
Altar major de l’església de la Santa Creu de Pedreguer construït l’any 1973, anterior a l’actual.
Fotografia de P. Costa, feta el 2001.
Altar major de l’església de la Santa Creu de Pedreguer, bastit al segle XVIII. Baix apareix el rector Salvador Ferrandis, poc abans de 1936.
Fotografia de Juan Comes. publicada al llibre de Festes de Pedreguer de 1988.
La construcció de la façana deu estar relacionada amb la reforma parroquial de 1574. Presenta una portada estructurada en tres cossos, cosa poc habitual en l’arquitectura clàssica a la Marina Alta. En el primer cos hi trobem l’accés a l’edifici, amb un arc de mig punt arquitravat i dues pilastres dòriques amb una decoració d’ovals i quadrats amb punta de diamant. Dalt hi trobem un frontó partit i, per baix, damunt l’arc d’entrada, l’escut amb el calze i la sagrada forma, emblema de l’arquebisbe Joan de Ribera promotor de la construcció.
El segon cos mostra una capelleta amb la imatge de Sant Bonaventura, acompanyada de pilastres acanalades i volutes amb perles a tots dos costats, al damunt s’hi observa un frontó amb pinacles. L’últim cos està format per una finestra emmarcada en dues mitges columnes jòniques rematades amb un frontó circular i pinacles. Dalt d’aquest hi ha un altre escut, molt erosionat, que correspon a la família dels Pujades, senyors de Pedreguer en els segles XVI i XVII. Aquesta família era devota de la Invenció de la Santa Creu, no és casual que aquesta siga l’advocació de l’església de Pedreguer.
La façana s’acaba amb dues cornises rematades amb boles. En una posició central hi trobem el motiu de la creu realitzada amb peces quadrades de pissarra negra.
Desconeixem l’autoria de l’església però podria correspondre a Joan Cambra, bon coneixedor de l’arquitectura renaixentista de finals del segle XVI. Aquest arquitecte treballa per a l’arquebisbe Joan de Ribera i per al Marquès de Dénia. Algunes mostres de la seua obra són les esglésies de la Mare de Déu de l’Assumpció de Pego o la de Santa Caterina a Teulada.
A medida que aumentaba la persecución sistemática de los judíos, crecía el número de los confinados en Dachau. Después del pogromo del 9 al 10 de noviembre de 1938 (Kristallnacht, Noche de los Cristales Rotos), más de 10.000 judíos alemanes fueron recluidos en el campo. Durante el verano de 1939 llegaron a Dachau varios miles de austríacos, ello marcó el comienzo de los transportes provenientes de cada país que iba siendo ocupado por el ejército alemán, durante todo el transcurso de la guerra. Los prisioneros austríacos incluían judíos, combatientes de la resistencia, sacerdotes y otros que no estaban dispuestos a colaborar con los ocupantes nazis. En 1942, cuando se intensificó el proceso de la «Solución Final», los judíos fueron enviados desde Dachau y otros campos del Reich a campos de exterminio en Polonia.
Dachau estaba rodeado por una cerca electrificada y un ancho foso de agua. Al llegar al campo, los prisioneros perdían todos sus derechos legales y se les quitaban sus efectos personales, se les rasuraba la cabeza y eran obligados a vestir uniformes a rayas. Cada prisionero recibía un número de registro y un triángulo de color que identificaba su categoría (judío, gitano, homosexual u otra). Debían trabajar hasta el agotamiento, recibían ínfima cantidad de alimento y vivían bajo la amenaza permanente de tratos horriblemente crueles a manos de los guardianes. Los nazis se aprovecharon sin piedad de la mano de obra barata proporcionada por los prisioneros, que eran obligados a construir caminos, trabajar en canteras y drenar pantanos. A medida que avanzaba la guerra, la producción de armamentos se hizo cada vez más importante para los nazis y por ello, miles de prisioneros judíos de Hungría, Polonia, Checoslovaquia y la Unión Soviética fueron llevados a Dachau para trabajar en ella. Se agregaron a Dachau 36 extensos campos para albergar a 37.000 prisioneros que trabajaban en sus fábricas de armas. Las empresas privadas también podían utilizar trabajadores esclavos de Dachau. Dichas empresas pagaban directamente a las SS, y los trabajadores nunca recibían sus salarios. Los prisioneros eran obligados a trabajar hasta que la debilidad y las enfermedades les impedían continuar, y entonces eran reemplazados por otros más sanos. En Dachau se construyó una cámara de gas que no llegó a ser utilizada.
Al igual que en otros campos, en Dachau se utilizó a prisioneros en experimentos médicos, como conejillos de indias humanos. El Dr. Sigmund Rascher, médico de las SS, condujo experimentos sobre «descompresión» y «efectos de la altura», mientras que el Prof. Dr. Claus Schilling, conocido investigador de enfermedades tropicales, dirigía en el campo un centro de experimentación de malaria, en el cual infectó a alrededor de 1.100 prisioneros en busca de una vacuna contra la misma. También se hacían experimentos pseudomédicos, como producir en los reclusos inflamaciones y estados de envenenamiento para probar su reacción a diversos medicamentos, o provocarles heridas para experimentar con productos antihemorrágicos. También se realizaron pruebas para comprobar si el ser humano puede consumir agua de mar, y funcionaba un centro experimental de tuberculosis.
El cor més antic sembla que se situava en l’extrem nord del creuer, on ara es localitza l’orgue Grenzing. Estava format per tres arcs en la planta baixa, a mena de capelles, i dalt es disposava la coral. El cor actual va començar a construir-se el 1831, sobre l’entrada principal de l’església. Originalment estava centrat en la nau principal i, dalt, albergava l’orgue antic, que tapava la finestra que dóna a la plaça Major. Com que la nau central quedava molt obscura, es va decidir fer els laterals del cor i es va desplaçar l’orgue a un costat. Aquest nou orgue es va estrenar el 24 de novembre de 1883, dia de la Puríssima, en una missa solemne i sermó que va realitzar En Roc Chabàs. Aquest instrument de vent va desaparèixer en la guerra de 1936.
El vas o cripta subterrània on se soterraven els morts se situa en el centre del creuer principal. Generalment sol haver-hi una obertura a nivell del paviment tancada amb una llosa que s’obria cada vegada que havia un difunt. Ara està tapat pel paviment actual. El 29 d’abril de 1758 es va prohibir que es feren més soterraments en l’interior de l’església.
En la cúpula i en els braços del creuer s’observen les magnífiques decoracions realitzades amb estucs i amb la tècnica de l’esgrafiat. Els motius decoratius dels esgrafiats de la cúpula són, principalment, de caràcter vegetal i figurada. Entre els elements vegetals s’observen parres amb raïms, penjolls o vasos plens de fruites, flors o cintes. Entre les representacions dels éssers fantàstics hi trobem sirenes amb doble cua de peix, lleons amb llarga llengua, amorets, ocells o cànids. En els arcs laterals també podem veure gerros o busts.
En el centre de la cúpula es conserva un preciós floró profusament decorat en relleu, pintat amb tons rojos, marrons i daurats.
En les petxines de la cúpula, és a dir, en cadascun dels triangles que formen l’anell de la cúpula amb els arcs torals, hi trobem una decoració d’estucs en relleu que fa referència a alguns episodis de la passió de Jesús. Aquesta iconografia es representa sobre escuts ovalats, amb una corona en la part superior i flanquejats per amorets. També hi ha una gran profusió de fullatge, roleus i fruits.
Bona part del repertori temàtic dels estucs pot derivar de J. B. Pérez Castiel, o del seu cercle. Es percep el seu influx tal i com es pot veure en les esglésies de Sant Andreu, Sant Joan de l’Hospital, en concret en la capella de Santa Bàrbara, i de Sant Esteve de València.
La capella de la Comunió o del Santíssim va començar a construir-se el 1775, quan el temple barroc ja estava acabat. El nou edifici es va disposar de forma perpendicular a l’església, com a continuació del braç sud del creuer, on abans estava la capella de la Mare de Déu dels Desemparats i sobre una zona que havia estat utilitzada com a cementeri. Les excavacions en el pati del Repés de 1994 així ho confirmen. La construcció presenta una planta de creu llatina amb dues capelles laterals i una cúpula central en el creuer.
L’arquitecte Antoni Gilabert i Fornés encarregava el desembre de 1775 a l’escultor de València Josep Esteve i Bonet dues talles per a Pedreguer: un Sant Valerià i una Santa Maria Magdalena. Segons J. Ivars podríem suposar que aquestes talles anirien destinades a l’esglesiola en construcció. A més a més, deduïm que el mateix Gilabert va tenir relació amb l’obra i, possiblement, ell en va ser l’autor. No debades, la capella es construeix amb el nou estil neoclàssic introduït a les terres valencianes per aquest arquitecte fill del poble.
L’altar major està dedicat a la Puríssima Concepció de Santa Maria, que està flanquejada per Sant Vicent Ferrer i Sant Roc. Dalt podem veure el llenç del Sant Calze.
La construcció de la façana deu estar relacionada amb la reforma parroquial de 1574. Presenta una portada estructurada en tres cossos, cosa poc habitual en l’arquitectura clàssica a la Marina Alta. En el primer cos hi trobem l’accés a l’edifici, amb un arc de mig punt arquitravat i dues pilastres dòriques amb una decoració d’ovals i quadrats amb punta de diamant. Dalt hi trobem un frontó partit i, per baix, damunt l’arc d’entrada, l’escut amb el calze i la sagrada forma, emblema de l’arquebisbe Joan de Ribera promotor de la construcció.
El segon cos mostra una capelleta amb la imatge de Sant Bonaventura, acompanyada de pilastres acanalades i volutes amb perles a tots dos costats, al damunt s’hi observa un frontó amb pinacles. L’últim cos està format per una finestra emmarcada en dues mitges columnes jòniques rematades amb un frontó circular i pinacles. Dalt d’aquest hi ha un altre escut, molt erosionat, que correspon a la família Pujades, senyors de Pedreguer en els segles XVI i XVII. Aquesta família era devota de la Invenció de la Santa Creu, no és casual que aquesta siga l’advocació de l’església de Pedreguer.
La façana s’acaba amb dues cornises rematades amb boles. En una posició central hi trobem el motiu de la creu realitzada amb peces quadrades de pissarra negra.
Desconeixem l’autoria de l’església però podria correspondre a Joan Cambra, bon coneixedor de l’arquitectura renaixentista de finals del segle XVI. Aquest arquitecte treballa per a l’arquebisbe Joan de Ribera i per al Marquès de Dénia. Algunes mostres de la seua obra són les esglésies de la Mare de Déu de l’Assumpció de Pego o la de Santa Caterina a Teulada.
L’altar major barroc, que el 1724 ja estava en construcció, era de caràcter monumental, amb columnes corínties, rocalles, ovals, pilastres i florons. En l’espai central hi havia la Santa Creu, a una banda Santa Helena i a l’altra l’emperador Constantí que foren els que la trobaren a Jerusalem el 3 de maig. També es podia veure un Sant Roc i un Sant Vicent. Aquestes escultures tenien unes dimensions més grans que les d’una persona. És possible que l’autor fora del cercle dels Vergara. L’any 1775, Eugeni Savernia va acabar de daurar l’altar. Malauradament, tot això es va perdre en la guerra de 1936.
El retaule major anterior a l’actual es va fer l’any 1973, era de fusta sense daurar i tenia nombrosos quadres del pintor José García Torres. Quan es va construir l’actual, el de 1973 es va donar a l’església de Sant Mateu d’Albarca situada a 13 km al nord-est de Sant Antoni de Portmany a l’illa d’Eivissa.
L’altar actual, d’inspiració barroca, es va realitzar el 2001, gràcies al patrocini de l’escriptor i poeta de Pedreguer Vicent Pons. Fou construït per Josep Francés i decorat per Xavier Ferragut. L’àtic del retaule està ocupat per un quadre que representa l’escena de la Crucifixió, amb Maria de Cleofàs, Maria Magdalena i Maria Salomé. Sembla que aquest quadre formava part de l'antic altar major. Es tracta d’una donació a l'església de la família Fournier però es desconeix l’autor i la data de creació de la pintura.
L’església de la Santa Creu és el monument històric i artístic més important del nucli urbà de Pedreguer. L’origen de la parròquia es pot remuntar al temps de la conquesta de Jaume I, el 1244, quan Pedreguer pertanyia a la rectoria de Dénia. En aquell moment era una alqueria de mudèjars, que després del bateig forçós en la revolta de la Germania, el 1521, passaren a denominar-se moriscos. El 1534 es va produir una nova organització del sistema parroquial en els llocs de moriscos, es va crear la vicaria perpètua de Pedreguer per butlla del Papa Clement VII. Aquesta, com altres, tenia una dotació econòmica de 30 lliures anuals, que devien córrer a càrrec dels fons procedents de les antigues mesquites i dels bisbats de València i Tortosa. L’any 1574 el Papa Gregori XIII va ascendir la parròquia de Pedreguer a curat.
Les intervencions arqueològiques realitzades en el veí solar del Repés (1994) i en la façana nord de l’edifici (1995) van documentar soterraments del fossar medieval de la parròquia i una tàpia amb crosta de morter de calç i filades de rajola. Aquesta paret té uns dènou metres de llarg per sis d’alçada i forma part de les restes més antigues de la construcció, possiblement relacionades amb la creació de la rectoria de Pedreguer el 1534. Conserva la cantonada est però no la de l’oest ja que fou substituïda per la façana renaixentista que recau a la plaça Major. Amb tot, no es descarta que aquesta primitiva tàpia poguera correspondre a la fàbrica de la mesquita musulmana.
L’església parroquial de Pedreguer conserva una magnífica decoració amb la tècnica de l’esgrafiat. Aquesta tècnica consisteix a posar dues capes de guix de diferent color una damunt l’altra. Després, amb una plantilla es marca el dibuix desitjat i s’eliminen els trossos de la capa superficial seguint el patró de les figures, així queda a la vista la capa inferior d’un altre color. Aquest sistema es va emprar profusament en la segona meitat del segle XVII i primeres dècades del segle XVIII per a decorar l’interior de grans edificis.
Hi trobem aquest tipus de decoració en voltes, arcs o pilastres de la nau central però cal destacar els esgrafiats de la cúpula i de la zona del creuer. La decoració de les pilastres està formada per grotescs de caràcter vegetal i animal, amb flors, branques, fruits o pardals. El grotesc és un element ornamental estilitzat que es barreja amb figures d’éssers fantàstics, meitat humans meitat animals, amb motius vegetals esfilagarsats, estructurats en una estudiada superposició.
Aquesta decoració barroca s’ha conservat fins l’actualitat perquè el 1827 es va emblanquinar l’interior de l’església. El 1974 es va decidir recuperar la decoració original, però, com que era en blanc i negre, i l’església parava fosca, es va pintar en verd. El 2003 es va restaurar la volta de l’altar major seguint la decoració barroca primitiva.
L’església parroquial de la Santa Creu presenta una planta de creu llatina amb una nau única, cinc capelles laterals entre contraforts i una volta de mitja taronja sobre petxines al creuer. La nau central es cobreix amb una volta de canó i llunetes sobre arcs faixons. Les capelles laterals tenen voltes bufades. L’edifici respon a l’arquetip de la Contrareforma, al model propugnat pel Concili de Trento. El temple de Pedreguer i el del convent de Nostra Senyora de Loreto a Dénia són els màxims exponents d’esglésies contrareformistes a la Marina Alta.
L’ordre corinti s’utilitza en els espais més importants, mentre que el toscà el trobarem en les capelles laterals i llocs secundaris. La decoració barroca es posa damunt l’estructura i arriba a amagar els ordres clàssics.
L’orgue Grenzing de l’església de la Santa Creu de Pedreguer es va inaugurar el dia de Sant Bonaventura de 1997. Va ser un encàrrec de la Fundació Server i Pérez al prestigiós mestre orguener Gerard Grenzing de Barcelona, amb disseny de l’arquitecte Simon Platt. Ocupa la capella abans dedicada a Sant Bonaventura, en el braç esquerre del creuer, enfront de la capella de la Comunió.
Resumidament, l’orgue està compost per vint-i-quatre jocs o registres repartits en dos teclats manuals i un pedal. Les transmissions de les notes es fan a través de la mecànica suspesa, que uneix les tecles directament amb les vàlvules, tècnica molt apreciada ja en els orgues històrics per la pulsació sensible i fidel que comporta. L’accionament dels registres o diferents timbres és igualment mecànic.
L’orgue és un instrument de vent i té per tant un motor-ventilador que el produeix i dues manxes amb plecs de pell que regulen l’aire i respiren com un pulmó. El nombre total de tubs és de mil cinc-cents, n’hi ha de fusta i d’estany, cada un dels quals està calculat i preparat per a l’acústica de l’església de Pedreguer. El pes total de l’instrument és de nou tones. Estilísticament, està format tant per tècniques centreeuropees com ibèriques, el resultat musical d’aquesta simbiosi permet interpretar un gran nombre de composicions, però, sobre tot, vol ser una expressió contemporània.
Des de la inauguració d’aquest instrument de vent, ja fa més de 25 anys, ve celebrant-se el Festival Internacional d’Orgue de Pedreguer (Concerts de la Tardor).
Més informació en aquest enllaç
S’integra en la composició de la façana renaixentista, als peus i a la dreta segons s’entra a l’església. És de planta quadrada i en l’estructura vertical s’hi observen cossos separats per cornises. Els tres primers són llisos, amb l’excepció del tercer on posteriorment es va col·locar el rellotge. En l’últim cos es disposen les campanes i, a més, s’accentua la decoració. Hi trobem pilastres dòriques sobre pedestals que emmarquen els buits i sostenen l’entaulament. En el terrat hi ha un campanaret de paret amb un penell.
Es va restaurar el campanar entre els anys 1761 i 1763. En l’escala es gastaren dos mil rajoles, també s’arreglà el sostre i la volta de les campanes i es posà una porta nova. L’any 1775 hi havia en el campanar dues campanes, un rellotge i una matraca pel dijous, divendres i dissabte sants. Va tornar a haver-hi una altra intervenció el 1817 quan es va construir el remat del campanar per a impedir que els xiquets s’acostaren a les campanes i protegir el rellotge. Abans de 1820 es van fer dues campanes noves, una de 80 arroves i altra de 50.
Les campanes antigues es van fondre en la guerra de 1936 per aprofitar el metall. Posteriorment, la família Comes va donar les actuals que s’anomenen Maria del Pilar, Clementina, Sant Bonaventura i Mare de Déu dels Desemparats. El metge Jaime Costa també va participar en el patrocini de la campana Maria del Pilar.
El cor més antic sembla que se situava en l’extrem nord del creuer, on ara es localitza l’orgue Grenzing. Estava format per tres arcs en la planta baixa, a mena de capelles, i dalt es disposava la coral. El cor actual va començar a construir-se el 1831, sobre l’entrada principal de l’església. Originalment estava centrat en la nau principal i, dalt, albergava l’orgue antic, que tapava la finestra que dóna a la plaça Major. Com que la nau central quedava molt obscura, es va decidir fer els laterals del cor i es va desplaçar l’orgue a un costat. Aquest nou orgue es va estrenar el 24 de novembre de 1883, dia de la Puríssima, en una missa solemne i sermó que va realitzar En Roc Chabàs. Aquest instrument de vent va desaparèixer en la guerra de 1936.
El vas o cripta subterrània on se soterraven els morts se situa en el centre del creuer principal. Generalment sol haver-hi una obertura a nivell del paviment tancada amb una llosa que s’obria cada vegada que havia un difunt. Ara està tapat pel paviment actual. El 29 d’abril de 1758 es va prohibir que es feren més soterraments en l’interior de l’església.
En la cúpula i en els braços del creuer s’observen les magnífiques decoracions realitzades amb estucs i amb la tècnica de l’esgrafiat. Els motius decoratius dels esgrafiats de la cúpula són, principalment, de caràcter vegetal i figurada. Entre els elements vegetals s’observen parres amb raïms, penjolls o vasos plens de fruites, flors o cintes. Entre les representacions dels éssers fantàstics hi trobem sirenes amb doble cua de peix, lleons amb llarga llengua, amorets, ocells o cànids. En els arcs laterals també podem veure gerros o busts.
En el centre de la cúpula es conserva un preciós floró profusament decorat en relleu, pintat amb tons rojos, marrons i daurats.
En les petxines de la cúpula, és a dir, en cadascun dels triangles que formen l’anell de la cúpula amb els arcs torals, hi trobem una decoració d’estucs en relleu que fa referència a alguns episodis de la passió de Jesús. Aquesta iconografia es representa sobre escuts ovalats, amb una corona en la part superior i flanquejats per amorets. També hi ha una gran profusió de fullatge, roleus i fruits.
Bona part del repertori temàtic dels estucs pot derivar de J. B. Pérez Castiel, o del seu cercle. Es percep el seu influx tal i com es pot veure en les esglésies de Sant Andreu, Sant Joan de l’Hospital, en concret en la capella de Santa Bàrbara, i de Sant Esteve de València.
La capella de la Comunió o del Santíssim va començar a construir-se el 1775, quan el temple barroc ja estava acabat. El nou edifici es va disposar de forma perpendicular a l’església, com a continuació del braç sud del creuer, on abans estava la capella de la Mare de Déu dels Desemparats i sobre una zona que havia estat utilitzada com a cementeri. Les excavacions en el pati del Repés de 1994 així ho confirmen. La construcció presenta una planta de creu llatina amb dues capelles laterals i una cúpula central en el creuer.
L’arquitecte Antoni Gilabert i Fornés encarregava el desembre de 1775 a l’escultor de València Josep Esteve i Bonet dues talles per a Pedreguer: un Sant Valerià i una Santa Maria Magdalena. Segons J. Ivars podríem suposar que aquestes talles anirien destinades a l’esglesiola en construcció. A més a més, deduïm que el mateix Gilabert va tenir relació amb l’obra i, possiblement, ell en va ser l’autor. No debades, la capella es construeix amb el nou estil neoclàssic introduït a les terres valencianes per aquest arquitecte fill del poble.
L’altar major està dedicat a la Puríssima Concepció de Santa Maria, que està flanquejada per Sant Vicent Ferrer i Sant Roc. Dalt podem veure el llenç del Sant Calze.
La construcció de la façana deu estar relacionada amb la reforma parroquial de 1574. Presenta una portada estructurada en tres cossos, cosa poc habitual en l’arquitectura clàssica a la Marina Alta. En el primer cos hi trobem l’accés a l’edifici, amb un arc de mig punt arquitravat i dues pilastres dòriques amb una decoració d’ovals i quadrats amb punta de diamant. Dalt hi trobem un frontó partit i, per baix, damunt l’arc d’entrada, l’escut amb el calze i la sagrada forma, emblema de l’arquebisbe Joan de Ribera promotor de la construcció.
El segon cos mostra una capelleta amb la imatge de Sant Bonaventura, acompanyada de pilastres acanalades i volutes amb perles a tots dos costats, al damunt s’hi observa un frontó amb pinacles. L’últim cos està format per una finestra emmarcada en dues mitges columnes jòniques rematades amb un frontó circular i pinacles. Dalt d’aquest hi ha un altre escut, molt erosionat, que correspon a la família Pujades, senyors de Pedreguer en els segles XVI i XVII. Aquesta família era devota de la Invenció de la Santa Creu, no és casual que aquesta siga l’advocació de l’església de Pedreguer.
La façana s’acaba amb dues cornises rematades amb boles. En una posició central hi trobem el motiu de la creu realitzada amb peces quadrades de pissarra negra.
Desconeixem l’autoria de l’església però podria correspondre a Joan Cambra, bon coneixedor de l’arquitectura renaixentista de finals del segle XVI. Aquest arquitecte treballa per a l’arquebisbe Joan de Ribera i per al Marquès de Dénia. Algunes mostres de la seua obra són les esglésies de la Mare de Déu de l’Assumpció de Pego o la de Santa Caterina a Teulada.
L’altar major barroc, que el 1724 ja estava en construcció, era de caràcter monumental, amb columnes corínties, rocalles, ovals, pilastres i florons. En l’espai central hi havia la Santa Creu, a una banda Santa Helena i a l’altra l’emperador Constantí que foren els que la trobaren a Jerusalem el 3 de maig. També es podia veure un Sant Roc i un Sant Vicent. Aquestes escultures tenien unes dimensions més grans que les d’una persona. És possible que l’autor fora del cercle dels Vergara. L’any 1775, Eugeni Savernia va acabar de daurar l’altar. Malauradament, tot això es va perdre en la guerra de 1936.
El retaule major anterior a l’actual es va fer l’any 1973, era de fusta sense daurar i tenia nombrosos quadres del pintor José García Torres. Quan es va construir l’actual, el de 1973 es va donar a l’església de Sant Mateu d’Albarca situada a 13 km al nord-est de Sant Antoni de Portmany a l’illa d’Eivissa.
L’altar actual, d’inspiració barroca, es va realitzar el 2001, gràcies al patrocini de l’escriptor i poeta de Pedreguer Vicent Pons. Fou construït per Josep Francés i decorat per Xavier Ferragut. L’àtic del retaule està ocupat per un quadre que representa l’escena de la Crucifixió, amb Maria de Cleofàs, Maria Magdalena i Maria Salomé. Sembla que aquest quadre formava part de l'antic altar major. Es tracta d’una donació a l'església de la família Fournier però es desconeix l’autor i la data de creació de la pintura.
L’església de la Santa Creu és el monument històric i artístic més important del nucli urbà de Pedreguer. L’origen de la parròquia es pot remuntar al temps de la conquesta de Jaume I, el 1244, quan Pedreguer pertanyia a la rectoria de Dénia. En aquell moment era una alqueria de mudèjars, que després del bateig forçós en la revolta de la Germania, el 1521, passaren a denominar-se moriscos. El 1534 es va produir una nova organització del sistema parroquial en els llocs de moriscos, es va crear la vicaria perpètua de Pedreguer per butlla del Papa Clement VII. Aquesta, com altres, tenia una dotació econòmica de 30 lliures anuals, que devien córrer a càrrec dels fons procedents de les antigues mesquites i dels bisbats de València i Tortosa. L’any 1574 el Papa Gregori XIII va ascendir la parròquia de Pedreguer a curat.
Les intervencions arqueològiques realitzades en el veí solar del Repés (1994) i en la façana nord de l’edifici (1995) van documentar soterraments del fossar medieval de la parròquia i una tàpia amb crosta de morter de calç i filades de rajola. Aquesta paret té uns dènou metres de llarg per sis d’alçada i forma part de les restes més antigues de la construcció, possiblement relacionades amb la creació de la rectoria de Pedreguer el 1534. Conserva la cantonada est però no la de l’oest ja que fou substituïda per la façana renaixentista que recau a la plaça Major. Amb tot, no es descarta que aquesta primitiva tàpia poguera correspondre a la fàbrica de la mesquita musulmana.
L’església parroquial de Pedreguer conserva una magnífica decoració amb la tècnica de l’esgrafiat. Aquesta tècnica consisteix a posar dues capes de guix de diferent color una damunt l’altra. Després, amb una plantilla es marca el dibuix desitjat i s’eliminen els trossos de la capa superficial seguint el patró de les figures, així queda a la vista la capa inferior d’un altre color. Aquest sistema es va emprar profusament en la segona meitat del segle XVII i primeres dècades del segle XVIII per a decorar l’interior de grans edificis.
Hi trobem aquest tipus de decoració en voltes, arcs o pilastres de la nau central però cal destacar els esgrafiats de la cúpula i de la zona del creuer. La decoració de les pilastres està formada per grotescs de caràcter vegetal i animal, amb flors, branques, fruits o pardals. El grotesc és un element ornamental estilitzat que es barreja amb figures d’éssers fantàstics, meitat humans meitat animals, amb motius vegetals esfilagarsats, estructurats en una estudiada superposició.
Aquesta decoració barroca s’ha conservat fins l’actualitat perquè el 1827 es va emblanquinar l’interior de l’església. El 1974 es va decidir recuperar la decoració original, però, com que era en blanc i negre, i l’església parava fosca, es va pintar en verd. El 2003 es va restaurar la volta de l’altar major seguint la decoració barroca primitiva.
L’església parroquial de la Santa Creu presenta una planta de creu llatina amb una nau única, cinc capelles laterals entre contraforts i una volta de mitja taronja sobre petxines al creuer. La nau central es cobreix amb una volta de canó i llunetes sobre arcs faixons. Les capelles laterals tenen voltes bufades. L’edifici respon a l’arquetip de la Contrareforma, al model propugnat pel Concili de Trento. El temple de Pedreguer i el del convent de Nostra Senyora de Loreto a Dénia són els màxims exponents d’esglésies contrareformistes a la Marina Alta.
L’ordre corinti s’utilitza en els espais més importants, mentre que el toscà el trobarem en les capelles laterals i llocs secundaris. La decoració barroca es posa damunt l’estructura i arriba a amagar els ordres clàssics.
L’orgue Grenzing de l’església de la Santa Creu de Pedreguer es va inaugurar el dia de Sant Bonaventura de 1997. Va ser un encàrrec de la Fundació Server i Pérez al prestigiós mestre orguener Gerard Grenzing de Barcelona, amb disseny de l’arquitecte Simon Platt. Ocupa la capella abans dedicada a Sant Bonaventura, en el braç esquerre del creuer, enfront de la capella de la Comunió.
Resumidament, l’orgue està compost per vint-i-quatre jocs o registres repartits en dos teclats manuals i un pedal. Les transmissions de les notes es fan a través de la mecànica suspesa, que uneix les tecles directament amb les vàlvules, tècnica molt apreciada ja en els orgues històrics per la pulsació sensible i fidel que comporta. L’accionament dels registres o diferents timbres és igualment mecànic.
L’orgue és un instrument de vent i té per tant un motor-ventilador que el produeix i dues manxes amb plecs de pell que regulen l’aire i respiren com un pulmó. El nombre total de tubs és de mil cinc-cents, n’hi ha de fusta i d’estany, cada un dels quals està calculat i preparat per a l’acústica de l’església de Pedreguer. El pes total de l’instrument és de nou tones. Estilísticament, està format tant per tècniques centreeuropees com ibèriques, el resultat musical d’aquesta simbiosi permet interpretar un gran nombre de composicions, però, sobre tot, vol ser una expressió contemporània.
Des de la inauguració d’aquest instrument de vent, ja fa més de 25 anys, ve celebrant-se el Festival Internacional d’Orgue de Pedreguer (Concerts de la Tardor).
Més informació en aquest enllaç
S’integra en la composició de la façana renaixentista, als peus i a la dreta segons s’entra a l’església. És de planta quadrada i en l’estructura vertical s’hi observen cossos separats per cornises. Els tres primers són llisos, amb l’excepció del tercer on posteriorment es va col·locar el rellotge. En l’últim cos es disposen les campanes i, a més, s’accentua la decoració. Hi trobem pilastres dòriques sobre pedestals que emmarquen els buits i sostenen l’entaulament. En el terrat hi ha un campanaret de paret amb un penell.
Es va restaurar el campanar entre els anys 1761 i 1763. En l’escala es gastaren dos mil rajoles, també s’arreglà el sostre i la volta de les campanes i es posà una porta nova. L’any 1775 hi havia en el campanar dues campanes, un rellotge i una matraca pel dijous, divendres i dissabte sants. Va tornar a haver-hi una altra intervenció el 1817 quan es va construir el remat del campanar per a impedir que els xiquets s’acostaren a les campanes i protegir el rellotge. Abans de 1820 es van fer dues campanes noves, una de 80 arroves i altra de 50.
Les campanes antigues es van fondre en la guerra de 1936 per aprofitar el metall. Posteriorment, la família Comes va donar les actuals que s’anomenen Maria del Pilar, Clementina, Sant Bonaventura i Mare de Déu dels Desemparats. El metge Jaime Costa també va participar en el patrocini de la campana Maria del Pilar.
ESGLÈSIA DE LA SANTA CREU
DE PEDREGUER
El gall sobre una columna de la petxina sud-oest es relaciona amb les negacions de l’apòstol Pere. Jesús va predir en el Darrer Sopar que Pere el negaria tres vegades abans del següent cant del gall, en la matinada de la detenció.
El gall sobre una columna de la petxina sud-oest es relaciona amb les negacions de l’apòstol Pere. Jesús va predir en el Darrer Sopar que Pere el negaria tres vegades abans del següent cant del gall, en la matinada de la detenció.
El gall sobre una columna de la petxina sud-oest es relaciona amb les negacions de l’apòstol Pere. Jesús va predir en el Darrer Sopar que Pere el negaria tres vegades abans del següent cant del gall, en la matinada de la detenció.
El gall sobre una columna de la petxina sud-oest es relaciona amb les negacions de l’apòstol Pere. Jesús va predir en el Darrer Sopar que Pere el negaria tres vegades abans del següent cant del gall, en la matinada de la detenció.
El gall sobre una columna de la petxina sud-oest es relaciona amb les negacions de l’apòstol Pere. Jesús va predir en el Darrer Sopar que Pere el negaria tres vegades abans del següent cant del gall, en la matinada de la detenció.
En la petxina nord-oest s’observa un cap, una mà, una bossa de monedes, una espasa i una orella que fan referència a la traïció de Judes la nit de la passió de Jesús. Segons la narració dels Evangelis sobre aquell succés, Simó Pere va treure l’espasa i li va tallar l’orella a Malco, servent del Sacerdot Major Caifàs, que l’anava a detenir.
En la petxina nord-oest s’observa un cap, una mà, una bossa de monedes, una espasa i una orella que fan referència a la traïció de Judes la nit de la passió de Jesús. Segons la narració dels Evangelis sobre aquell succés, Simó Pere va treure l’espasa i li va tallar l’orella a Malco, servent del Sacerdot Major Caifàs, que l’anava a detenir.
En la petxina nord-oest s’observa un cap, una mà, una bossa de monedes, una espasa i una orella que fan referència a la traïció de Judes la nit de la passió de Jesús. Segons la narració dels Evangelis sobre aquell succés, Simó Pere va treure l’espasa i li va tallar l’orella a Malco, servent del Sacerdot Major Caifàs, que l’anava a detenir.
En la petxina nord-oest s’observa un cap, una mà, una bossa de monedes, una espasa i una orella que fan referència a la traïció de Judes la nit de la passió de Jesús. Segons la narració dels Evangelis sobre aquell succés, Simó Pere va treure l’espasa i li va tallar l’orella a Malco, servent del Sacerdot Major Caifàs, que l’anava a detenir.
En la petxina nord-oest s’observa un cap, una mà, una bossa de monedes, una espasa i una orella que fan referència a la traïció de Judes la nit de la passió de Jesús. Segons la narració dels Evangelis sobre aquell succés, Simó Pere va treure l’espasa i li va tallar l’orella a Malco, servent del Sacerdot Major Caifàs, que l’anava a detenir.
En la petxina sud-est, relacionat amb l’episodi de la crucificació de Jesús, es veu la llança, l’escala, un pitxer - suposadament de vi agre-, i el que sembla una esponja.
En la petxina sud-est, relacionat amb l’episodi de la crucificació de Jesús, es veu la llança, l’escala, un pitxer - suposadament de vi agre-, i el que sembla una esponja.
En la petxina sud-est, relacionat amb l’episodi de la crucificació de Jesús, es veu la llança, l’escala, un pitxer - suposadament de vi agre-, i el que sembla una esponja.
En la petxina sud-est, relacionat amb l’episodi de la crucificació de Jesús, es veu la llança, l’escala, un pitxer - suposadament de vi agre-, i el que sembla una esponja.
En la petxina sud-est, relacionat amb l’episodi de la crucificació de Jesús, es veu la llança, l’escala, un pitxer - suposadament de vi agre-, i el que sembla una esponja.
Relacionat amb el moment de la crucificació de Jesús es poden veure, en la petxina nord-est, la creu amb els claus i la cartel·la en la part superior, un martell i unes estenalles.
Relacionat amb el moment de la crucificació de Jesús es poden veure, en la petxina nord-est, la creu amb els claus i la cartel·la en la part superior, un martell i unes estenalles.
Relacionat amb el moment de la crucificació de Jesús es poden veure, en la petxina nord-est, la creu amb els claus i la cartel·la en la part superior, un martell i unes estenalles.
Relacionat amb el moment de la crucificació de Jesús es poden veure, en la petxina nord-est, la creu amb els claus i la cartel·la en la part superior, un martell i unes estenalles.
Relacionat amb el moment de la crucificació de Jesús es poden veure, en la petxina nord-est, la creu amb els claus i la cartel·la en la part superior, un martell i unes estenalles.
Assumpció de la Mare de Déu (en el moment de la dormició), popularment Mare de Déu d’Agost.
Cor de Jesús.
Autor: Carmelo Vicent, 1940.
Cor de Jesús.
Autor: Carmelo Vicent, 1940.
Crucifixió de Jesús.
Autor Carmelo Vicent, 1940.
Crucifixió de Jesús.
Autor Carmelo Vicent, 1940.
Crucifixió de Jesús.
Autor Carmelo Vicent, 1940.
Crucifixió de Jesús.
Autor Carmelo Vicent, 1940.
Crucifixió de Jesús.
Autor Carmelo Vicent, 1940.
Crucifixió de Jesús.
Autor Carmelo Vicent, 1940.
Llenç Pentecosta.
Autor J. García Torres, 1972.
Llenç Pentecosta.
Autor J. García Torres, 1972.
Llenç Pentecosta.
Autor J. García Torres, 1972.
Llenç de la "Crucifixió de Jesús" amb Santa Maria i Sant Joan.
Llenç de la "Crucifixió de Jesús" amb Santa Maria i Sant Joan.
Llenç de la "Crucifixió de Jesús" amb Santa Maria i Sant Joan.
Llenç de la "Crucifixió de Jesús" amb Santa Maria i Sant Joan.
Llenç de la "Crucifixió de Jesús" amb Santa Maria i Sant Joan.
Llenç de la "Crucifixió de Jesús" amb Santa Maria i Sant Joan
Llenç de la Mare de Déu del Bell Amor.
Llenç de la Resurrecció de Jesús.
Llenç de la Resurrecció de Jesús.
Llenç del Sant Sopar.
Autor J. García Torres, 1972.
Llenç del Sant Sopar.
Autor J. García Torres, 1972.
Llenç del Sant Sopar.
Autor J. García Torres, 1972.
Mare de Déu del Perpetu Socorriment i Jesús nen, (baix).
Mare de Déu del Perpetu Socors i Jesús nen, baix.
Mare de Déu dels Desemparats.
L'altar és de 1968.
Mare de Déu dels Desemparats.
L'altar és de 1968.
Mare de Déu dels Àngels amb Sant Francesc.
Puríssima Concepció de Santa Maria.
Puríssima Concepció de Santa Maria.
Quadre mosaic del Bateig del Senyor. Sant Joan Baptiste.
Sant Bonaventura.
Autor Carmelo Vicent, 1940.
Sant Bonaventura.
Autor Carmelo Vicent, 1940.
Sant Bonaventura.
Autor Carmelo Vicent, 1940.
Sant Bonaventura.
Autor Carmelo Vicent, 1940.
Sant Bonaventura.
Autor Carmelo Vicent, 1940.
Sant Sepulcre.
Autor: Carmelo Vicent, 1940.
Sepulcre del Beat Màrtir Salvador Ferrandis Seguí.